Una nova visió

Aquesta és la darrera entrada de bloc de l’assignatura de Processos i contextos educatius i hem de reflexionar sobre com ha canviat la nostra visió de l'educació a partir d'aquestes nou sessions i dels treballs derivats d’elles. Està clar que hem après moltíssim, i el més interessant és que aquesta assignatura ha complementat a d’altres i d’altres han servit per reforçar i entendre millor aquesta assignatura. Això ha resultat molt profitòs i és la mostra de que un enfocament globalitzador de l’educació, del que hem parlat a partir de la lectura del llibre d’en Zabala i Arnau, és més eficient que el sistema de matèries aïllades que tenim als centres. 

Crec que una cosa molt valuosa que em porto d’aquesta assignatura és el fet d’haver-li perdut la por i trobar-li sentit a fer servir les noves tecnologies en l’educació. A més, hem conegut diferents eines que podem utilitzar amb els alumnes i hem experimentat que el Twitter és una font inesgotable de recursos per a nosaltres. De totes maneres, segueixo pensat que, com vaig dir a l’entrada de presentació, es poden fer moltes coses atractives, interessants i amb les que es treballi per competències –que es poden combinar amb l’ús de les noves tecnologies- amb un paper i un bolígraf.  

En aquest espai he après, i m’ha agradat, la idea d’avaluar els alumnes a partir d’un element propi que hagin creat ells, en lloc de a partir d’un examen o un treball que reprodueix allò que ha dit prèviament una altra o unes altres persones. Això em recorda un treball que vaig fer a 2n d’ E.S.O. amb dos companyes, que consistia en triar un número de poemes, que ens va dir la professora, d’un llibre que recollia poemes d’amor de diferents poetes i fer una descripció amb les nostres pròpies paraules i un dibuix del que enteniem de cada poema. Recordo que em va agradar molt fer aquest treball –tant que encara el conservo- i ara soc conscient que sempre és més enriquidor crear que reproduir. 

En aquest cas, per a aquesta darrera entrada, hem hagut de fer un montatge amb el Photo Peach transmetent què és el que volem com a professors ara que hem cursat aquesta assignatura. Resulta curiós que quan varem haver de fer això mateix el primer dia de classe, no ho varem plantejar del tot malament -crec jo-; sense voler –o perquè la nostra experiència com a alumnes ens ho demanava- ja voliem una escola menys tradicional. És per això que –amb el permís de la Carme, que en aquesta ocasió no està al mateix grup- hem aprofitat allò fet a principis d’octubre com a començament del nou montatge i, després d’això, hem afegit tot allò que ara, amb més coneixement de causa, volem, aprofitant les fotos d’Instagram que hem fet per a l’assignatura.

http://photopeach.com/album/14vcj4o

Aquesta assignatura m’ha fet reflexionar sobre el sistema educatiu. Jo tenia clar que no funcionava, però no tenia ni els recursos ni la informació necessària per a jutjar-lo. Avui dia ja comprenc què s’ha de canviar, què no podem continuar perpetrant i cap a on hem d’anar –dins del que ens permetin-. 


M’ha agradat “conèixer” al senyor Zabala, tot i que no m’agrada massa com escriu; crec que és molt necessari sentir-lo parlar per arribar a entendre el seu llibre. Vull tancar aquesta assignatura amb un vídeo seu, ja que ens ha acompanyat en aquest camí. Poso només la primera part d’una de les seves conferències, però aquesta ens portarà a veure les altres.