Currículum i competències básiques

Després de donar-li moltes voltes, en Zabala (2007) arriba a la següent definició de competència en l’àmbit educatiu: “La competencia ha de identificar aquello que necesita cualquier persona para dar respuesta a los problemas a los que se enfrantará a lo largo de su vida. Por tanto, competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismo tiempo y de manera interrelacionada, componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales”. A més, ens diu que els components de les competències es centren generalment en els camps del saber, del ser i del saber fer; que les competències escolars han d’abastar l’àmbit social, interpersonal, personal i professional; i que les competències i els coneixements no són antagònics, ja que qualsevol actuació competent sempre implica l’ús de coneixements interrelacionats amb habilitats i actituts.

Però existeix un problema a l’hora d’aplicar un ensenyament basat en les competències bàsiques, i és que: “El curriculo acaba siendo un instrumento sobrecargado y de dificil cumplimiento en las planificaciones y en las programaciones de aula, lo que provoca la frustración del profesorado” (Zabala, 2007). El consell d’en Zabala és que separem els continguts dels curriculum en bàsics imprescindibles i bàsics desitjables; que comencem pels primers i, si hi ha temps, ja passarem als segons.

Pel que havia vist durant la meva vida com a estudiant d’institut, jo pensava que el professor tenía la llibertat de selecccionar el que donava a les seves classes - vaig tenir molts de professors que a principi de curs ens deien que, si podiem, tornéssim el llibre de text a la llibreria, perquè no l’anavem a fer servir-, que és el que reclama Felipe Zayas a la seva entrada de blog "¿El libro de texto es el currículum?"; però una professora d’aquest màster ens va dir el primer dia de classe que com a professors no podriem fer “el que vulguesim” i que hi ha uns continguts, que son molt abundants, que haurem de donar perquè la llei així ho diu. Aquesta darrera visió d’haver de complir el curriculum amb rigorositat és el que aclapara a l'autor del blog Profesor en la secundaria a la seva entrada de blog "La maldición del currículum".

De vegades, sé que hi ha professors que s’han de cenyir al que impossa el curriculum i el llibre de text perquè des del seu departament també l’hi ho impossen. Ja vaig explicar als meus companys un dia a classe el cas d’una amiga meua que és professora,  a la qual no li deixen sortir-se del llibre de text perquè els alumnes han d’aprovar a final de trimestre un exàmen teóric, que és igual per a tots els grups d’un mateix curs. A més, com que els alumnes estan acostumats a subratllar el llibre a totes les assignatures, els hi costa molt acceptar cap tipus d’activitat complementària. Per tant, hem d’anar poc a poc i començar reeducant a l’alumnat –i als pares- per a que s’acostumi a deixar de ser un element passiu.

Les competències i els coneixements no estan renyits, com diu en Zabala (2007). En el cas de l’assignatura que impartiré jo, llengua castellana i literatura, ambdós van de la mà, perquè la llengua és l’element bàsic per a conviure en societat i per a arribar a assolir moltes de les competències bàsiques. La literatura, com ja vaig dir a una entrada de blog anterior, potser no sembla tan útil  –paraula que tant li agrada a en Zabala- de cara a les competències, però ara sé que també pot ajudar molt als alumnes a que aprenguin a enfrontar situacions de la vida, ja que un dels objectius d’àrea del currículum és que els alumnes aprenguin de la vida a través de la literatura, de les experiències viscudes per altres persones. Escrivint això caic en que potser per això a català ens feien llegir tants de llibres sobre vides d’adolescents que, normalment, aprenien dels seus errors.

http://instagram.com/p/uu3D4jMVW5/

Sempre he pensat que alguns dels recursos que m’ha donat ser monitora de temps lliure i professora d’espanyol per a estrangers –la gran majoria d’ells, sense el cul aferrat a una cadira, com insisteix que ha de ser l'educació en Pedro Villarrubia a la seva entrada de blog Maldito currículo- em podrien servir a l’hora de ser professora de secundària, i sembla que és veritat, perquè totes les dinàmiques i algunes de les activitats que hem fet de moment al màster, jo ja les coneixia per una banda o per l’altra.

Amb n’Antonia Campillo hem vist activitats per a aprendre a solucionar conflictes i ens ha dit que la tutoria i l’alternativa a religió són bons espais per a realitzar aquestes activitats. Em sembla un material molt útil que s’ha d’aprofitar, però la frustració del professor de la que parla en Zabala sempre estirà present, perquè hem de ser realistes: l’escola no pot preparar per totes les situacions que cada alumne -divers- es trobarà a la vida. Com diu en Roger Schank s’aprèn practicant; i bona part d’aquest aprenentatge pràctic s’aprèn pel mer fet de viure, fora i dins de l’escola. De la vida en sí, s’aprèn moltíssim.  En la idea clau 6 del llibre Educar en la adolescencia, l’autor, Jaume Funes, ens diu que es necessari que els adolescents experimentin i que aprenguin d’aquesta experimentació –acompanyats dels adults-. Les competències també s’aprenen cometent errors. Suposo que l’educació pretén accelerar aquest aprenentatge.

En Zabala diu que s’ha d’arribar, mitjançant les competències, a formar persones ideals. A jo aquesta afirmació em fa una mica de por, perquè... ideal per a qui? A més, com no parem de repetir a aquest màster, som diversos; i hem de continuar sent-ho. Si realment el professor no és un instructor sinó un guía, cadascú arribarà a la seva pròpia “idealitat”, que ens pot agradar més o menys. Una altra cosa en la mateixa direcció que diu en Zabala (2007) és que el terme competència indica el mode en que una persona actua per a realitzar les tasques de manera excel·lent. Excel·lent? Quina pressió. Amb saber enfrontar-se a les situacions jo crec que ja tenim bastant guanyat, a més de que tornem al la pregunta d’abans: per a qui? Cadascú pot tenir una manera excel·lent de solucionar un conflicte, o com resolguis un conflicte pot ser no excel·lent, però l’has resolt.