Finalitats de l'educació

Durant aquestes dues setmanes de classes que portem al màster, gairebé a totes les assignatures hem parlat de la necessitat d’enderrocar l’escola tradicional –que tots coneixem- per donar pas a una escola de caire constructivista; una escola menys selectiva i propedèutica, on tots els alumnes puguin aprendre a viure en societat i a ser individus crítics, amb poder de decisió, i on el professorat prengui la funció de mer orientador de l’alumnat en el seu camí cap a la pròpia realització personal de cadascun.

Aplicar el model constructivista ve acompanyat de diverses dificultats, ja que no tenim al país els medis necessaris –professorat preparat, suficients centres, etc.- degut a que tampoc tenim l’interès dels que governen –la prova està en la LOMCE, que significa un pas enrere respecte al que ja teniem, i en la seva necessitat de llevar l’assignatura d’Educació per a la ciutadania i els drets humans-, perquè una societat “educada” és molt més difícil de gestionar que una societat “d’ovelles”. Dit això, vull aclarir que, malgrat tot, pens que la nostra no és una societat d’ovelles –som “uns parats”, però no ovelles-, i, per tant, les famílies i l’educació han demostrat que estan preparades per formar individus crítics. De totes maneres, està clar que no ens hem de conformar amb el que tenim i hem d’intentar aconseguir un sistema educatiu que arribi a tots els alumnes –com pretèn l’educació inclusiva, que suposadament ja funciona als nostres centres-. 

Quan en Zabala diu que “la escuela se ha reducido a un simple instrumento [...] en el camino hacia la universidad” (2007:22-23) té raó i, de fet, molta gent fa una carrera universitària perquè és el que toca, perquè socialment està ben vist –per la importància que li donem als sabers teòrics-, quan, potser, en realitat saben que per arribar a allò que es volen dedicar en la vida no calen estudis superiors. 

http://instagram.com/p/uDmwoZMVco/

D’altra banda, no comparteixo amb en Zabala (2007) que totes les competències apreses a l’escola hagin de ser útils –en aquest cas, gairebé tota la literatura, per posar un exemple, quedaria fora del curriculum i, sincerament, crec que la cultura general i l’incentiu a la passió per la lectura és molt important al món on vivim- ni aquest discurs que fa de vegades sobre formar professionals obedients i submisos, al més pur estil nord-americà –potser no és el seu objectiu dir això, però així ho transmet-. Això darrer xoca amb el que jo tenia entès que voliem: volem formar –i ho repeteixo un cop més- inividus crítics, lliures, que sàpiguen enfrontar-se a la vida i que tinguin poder per a decidir el que volen; no volem que tothom pensi de la mateixa manera i que la població es converteixi en un exèrcit al servei dels poderosos. 

Com que ens estem formant per ser professors ara tenim una gran responsabilitat –més- a sobre i hem de lluitar per a que es doni la trasnformació real de l’educació, posant el nostre gra de sorra. Un bon pas per començar és plantejant-nos, d’entrada, què volem com a professors. 

:)