A l’escola tradicional, on el professor és l’única font del coneixement i
on l’alumne té un paper passiu, les tasques del primer son reduïdes i sempre
les mateixes: explicar els continguts a classe a partir del llibre de text;
demanar deures, per l’endemà corregir-los; demanar treballs amb els quals,
normalment, l’alumne no aprèn res; i preparar i corregir els examens. Aquest
model de professor seria el que Alec Couros
anomena Typical Teacher Network i és aquell que només aprofita informació del
currículum, d’altres professors, dels medis de comunicació, de la comunitat i d’arxius
que troba a la xarxa per a reciclar-se i per a preparar els materials dels
alumnes.
Amb
l’introducció de les noves tecnologies a la vida diaria tant d’alumnes com de
professors, i volent redirigir l’educació cap a l’escola constructivista, el
rol del professor canvia; ara ja no és el protagonista en l’aprenentatge sinó
un guía en l’educació dels alumnes. Amb aquest canvi es podría pensar que el
professor haurà de treballar menys per a preparar les classes, però passa
precisament tot el contrari: amb l’introducció de l’escola constructivista i de
les TIC a les aules el rol del professor es fa més complex. Aquest model de
professor seria el que Alec Couros anomena The Networked Teacher i és aquell que
no només agafa informació de tots els elements referits en el cas del Typical
Teacher Network sinó que s’interrelaciona amb ells i, a més d’amb ells, amb
totes o moltes de les possibilitats que li ofereixen les TIC –a la entrada de
blog “Teaching in Social and Technological Networks”, en Simons ens explica les
tasques dels “nous professors”-. El Networked Teacher fa que els alumnes també
participin de tots aquestos recursos, enriquint així els materials per a l’aprenentage;
i és que no podem desaprofitar el coneixements tecnonlògics que tenen els
alumnes avui dia, perquè la tecnologia, a més de per l’oci, també serveix per
aprendre.
El pedagog italià
Francesco Tonucci, qui va donar una conferència molt interessant el passat
divendres a la UIB, diu que manar deures –una de les feines típiques del
professor tradicional- per a fer a casa és un motiu de desigualtat, ja que no
tots els alumnes tenen una familia que els hi doni suport educativament. Així,
el professor haurà de perdre aquesta tasca, però, com hem dit, rebrà moltes
altres, degut a que les classes hauran de ser més dinàmiques, amb més temps per a la
pràctica, fins ara reservada en forma de deures –en la majoria dels casos- per
a les hores extraescolars.
Crec que un error d’aquest
nou plantejament és pensar que tots els alumnes tenen un ordinador a casa seva,
tenint en compte que hi ha més de dos milions de nens a Espanya que viuen sota el llindar de la pobresa. No estic diguent que un professor no hagi d’estar
preparat “tecnològicament”, dic que hem d’estar preparats per a afrontar
diferents situacions, i a totes elles hem d’assumir la complexitat del rol
docent. No només hem de pensar que el rol del professor consisteix en posar-se
al dia sobre les noves tecnologies –la tecnologia es només un dels tres pilars
bàsics del model TPACK que varem veure a classe- sinó que ser professor avui
dia implica tot el que diu en Santos Guerra a la seva entrada de blog “Ser docente (I)”.
Estic molt d'acord amb el que dius sobre els ordinadors i les famílies. De la mateixa manera que els deures poden crear desigualtat no veig que els treballs a casa generin igualtat. Justament per la mateixa idea: si l'alumne no disposa de pares que l'ajudin a resoldre els deures, potser tampoc tindrà uns pares que puguin adaptar el seu horari laboral amb els treballs extraescolars que ha de realitzar el seu fill (pq si s'han de fer en grup... a casa d'algun company s'hauran de fer aquests treballs)
ResponderEliminar