El rol del professorat

A l’escola tradicional, on el professor és l’única font del coneixement i on l’alumne té un paper passiu, les tasques del primer son reduïdes i sempre les mateixes: explicar els continguts a classe a partir del llibre de text; demanar deures, per l’endemà corregir-los; demanar treballs amb els quals, normalment, l’alumne no aprèn res; i preparar i corregir els examens. Aquest model de professor seria el que Alec Couros anomena Typical Teacher Network i és aquell que només aprofita informació del currículum, d’altres professors, dels medis de comunicació, de la comunitat i d’arxius que troba a la xarxa per a reciclar-se i per a preparar els materials dels alumnes.

Amb l’introducció de les noves tecnologies a la vida diaria tant d’alumnes com de professors, i volent redirigir l’educació cap a l’escola constructivista, el rol del professor canvia; ara ja no és el protagonista en l’aprenentatge sinó un guía en l’educació dels alumnes. Amb aquest canvi es podría pensar que el professor haurà de treballar menys per a preparar les classes, però passa precisament tot el contrari: amb l’introducció de l’escola constructivista i de les TIC a les aules el rol del professor es fa més complex. Aquest model de professor seria el que Alec Couros anomena The Networked Teacher i és aquell que no només agafa informació de tots els elements referits en el cas del Typical Teacher Network sinó que s’interrelaciona amb ells i, a més d’amb ells, amb totes o moltes de les possibilitats que li ofereixen les TIC –a la entrada de blog “Teaching in Social and Technological Networks”, en Simons ens explica les tasques dels “nous professors”-. El Networked Teacher fa que els alumnes també participin de tots aquestos recursos, enriquint així els materials per a l’aprenentage; i és que no podem desaprofitar el coneixements tecnonlògics que tenen els alumnes avui dia, perquè la tecnologia, a més de per l’oci, també serveix per aprendre.

http://instagram.com/p/uSs2jvsVXY/

El pedagog italià Francesco Tonucci, qui va donar una conferència molt interessant el passat divendres a la UIB, diu que manar deures –una de les feines típiques del professor tradicional- per a fer a casa és un motiu de desigualtat, ja que no tots els alumnes tenen una familia que els hi doni suport educativament. Així, el professor haurà de perdre aquesta tasca, però, com hem dit, rebrà moltes altres, degut a que les classes hauran de ser més dinàmiques, amb més temps per a la pràctica, fins ara reservada en forma de deures –en la majoria dels casos- per a les hores extraescolars.

Crec que un error d’aquest nou plantejament és pensar que tots els alumnes tenen un ordinador a casa seva, tenint en compte que hi ha més de dos milions de nens a Espanya que viuen sota el llindar de la pobresa. No estic diguent que un professor no hagi d’estar preparat “tecnològicament”, dic que hem d’estar preparats per a afrontar diferents situacions, i a totes elles hem d’assumir la complexitat del rol docent. No només hem de pensar que el rol del professor consisteix en posar-se al dia sobre les noves tecnologies –la tecnologia es només un dels tres pilars bàsics del model TPACK que varem veure a classe- sinó que ser professor avui dia implica tot el que diu en Santos Guerra a la seva entrada de blog “Ser docente (I)”.